Neuroeducació, un nou concepte que ens aporta molta informació sobre l’aprenentatge

Compartir

La Xarxa d’Innovació educativa de Viladecans ha endegat aquest curs un jou projecte: Educació emocional i Benestar a Viladecans. Tot i que es troba en període de prova pilot amb un total de 41 docents participants de cinc centres educatius, ha despertat un gran interès per part de la comunitat educativa.

El projecte consta d’una formació de 20 hores més 10 hores d’assessorament per a la implantació del projecte a l’escola. La formació l’està duent a terme el grup GROP de la Universitat de Barcelona, liderada per Professor Rafael Bisquerra. El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i és tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya. La voluntat d’aquest projecte és que pugui ser un model de referència, en el sentit que es dissenyi de manera que pugui ser implementat a qualsevol altre municipi de la província de Barcelona i de Catalunya.

L’educació emocional pretén donar resposta a un conjunt de necessitats socials que no queden suficientment ateses en l’educació formal. Aquestes necessitats estan relacionades amb la regulació de les diferents emocions. Per fer front a aquestes necessitats es tracta de desenvolupar competències emocionals, enteses com a competències bàsiques per a la vida de tal forma que  les persones puguin afrontar amb majors probabilitats d’èxit els reptes diaris. D’això en deriva una millor convivència i major benestar personal i social.

Properament us explicarem com ha anat la prova pilot del projecte, però avui us volem parlar sobre un concepte del qual cada cop en sentim parlar més, i que està molt emparentat a l’educació emocional: la neuroeducació.

Què és la neuroeducació?

La neuroeducació és la disciplina que promou una major integració de les ciències de l’educació amb aquelles que s’ocupen del desenvolupament neurològic, la neurociència. Bàsicament consisteix en aprofitar els coneixements que tenim sobre el funcionament cerebral per tal de conèixer i millorar els processos d’aprenentatge. A la neuroeducació es barregen conceptes i idees  de la psicologia, la pedagogia i la medicina.

A més, la neuroeducació  mira de conèixer altres aspectes externs i com aquests influencien en l’aprenentatge:  la son, l’arquitectura del col·legi, el soroll, la llum, la temperatura o  els colors de les parets.

Com aprendre millor?

– Aprendre de mode espontani

En néixer, l’aprenentatge és el primer mecanisme cerebral que s’activa. Ens ajuda a adaptar-nos al medi i a la supervivència. En un món social altament competitiu, aquells que aprenen millor, viuen més i millor. Dit això, la manera més productiva d’aprendre és tal i com ho fa un nen, mitjançant el joc i de forma espontània. Hem de deixar que cada persona aprengui a la seva manera combinant diferents mitjants, temps i espais. Tot i que els éssers humans requereixen d’un procés actiu per part dels altres per aprendre, s’aprèn aprenent.

– Contacte directe amb el món físic

Segons els neuròlegs, el contacte directe amb el món físic és imprescindible per tal que el codi genètic s’encengui i, amb aquest, l’aprenentatge. Als primers anys de vida, els éssers humans haurien d’aprendre com són les coses al món real, a la natura, i no en espais tancats. El sol, la lluna, les flors, els animals, els colors…  l’aprenentatge sensorial del nen s’ha d’extreure de la realitat, en directe i dins del context general de la natura, i no pas a les fotografies, llibres i vídeos. Només així, de forma natural, el nen mai ho oblidarà i construirà elements sòlids per crear més tard el necessari pensament abstracte i les idees.

– Provocar la curiositat per encendre l’atenció

La curiositat, que precedeix l’atenció, és un estímul inicial que ens resulta interessant i nou. L’atenció és l’element bàsic per aprendre. Podríem definir l’atenció com una qualitat de la percepció que dóna prioritat a uns estímuls que considera rellevants, donant-los prioritat respecte uns altres per mitjà de la concentració. L’atenció  processa i regula els processos cognitius, per això és tan important provocar-la, encendre-la. Per entendre-ho millor, l’atenció il·lumina allò que considera rellevant i ho destaca per sobre de la resta de coses: aquesta llum posa en marxa processos neuronals de l’aprenentatge i la memòria, i crea, doncs, el coneixement. La curiositat és la clau que obre la finestra de l’atenció i amb ella es posen en marxa els mecanismes neuronals amb els quals s’aprèn i es memoritza.

– Processos d’aprenentatge diferents per a cada edat

Conèixer el funcionament cerebral de les diferents edats evolutives per mantenir l’atenció i segons el desenvolupament de cada persona, pot ajudar a ajustar els temps d’atenció reals durant l’aprenentatge a classe. La neurociència comença a aclarir els ingredients neuronals del que coneixem com a emoció , curiositat , atenció , consciència , processos mentals , aprenentatge , memòria i consolidació de la memòria.

L’ emoció, l’ingredient bàsic

Tot ho explicat abans és degut al cervell emocional. Tot el que hi ha al món, si resulta nou , diferent, desperta la curiositat, un dels ingredients bàsics de l’emoció.

La neurociència ens ensenya que l’emoció va molt associada als processos cognitius, al funcionament del cervell. Qualsevol informació sensorial passa primer per sistema límbic o emocional del cervell i, després, mitjançant xarxes neuronals es creen els conceptes abstractes, les idees i resta d’element bàsics del pensament i el comportament. Els humans, abans que racionals som éssers emocionals.

Un enfocament emocional de la realitat, doncs, és bàsic per aprendre, memoritzar i ensenyar. Ens fa entendre que allò que millor s’aprèn és allò que s’estima.

 

Bibliografia  recomanada

Álvaro Bilbao, El cerebro del niño explicado a los padres, Editorial Plataforma, 2015.

Sarah-Jayne Blakemor y Uta Frith, Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación, Editorial Ariel, 2011.

Francisco Mora, Neuroeducación. Sólo se puede aprender aquello que se ama, Alianza editorial, 2013.

 

Enllaços d’interès

http://www.elcerebrodelniño.com/index.html

http://blogs.elpais.com/ayuda-al-estudiante/2013/12/los-ni%C3%B1os-deben-empezar-a-aprenden-en-la-naturaleza-no-en-el-aula.html

http://blogs.elpais.com/ayuda-al-estudiante/2013/12/la-neuroeducacion-demuestra-que-emocion-y-conocimiento-van-juntos.html

https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2012/12/27/neuroeducacion-estrategias-basadas-en-el-funcionamiento-del-cerebro/

http://www.ub.edu/geneticaclasses/davidbueno/Articles_de_divulgacio_i_opinio/Altres/Neuroeducacion-QUO.pdf

http://www.asociacioneducar.com/

http://web.archive.org/web/20120504035340/http://www.asociacioneducar.com/neuroenelaula.php

 

Trackbacks/Pingbacks

  1. Educació Emocional i Benestar a Viladecans | Xarxa d'Innovació Educativa - 31/05/2016

    […] us vam informar fa unes setmanes a un post, a Viladecans hem iniciat aquest curs un projecte amb el qual portem un any treballant, i en el que […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada